SEGONA REFLEXIÓ

Voldria compartir amb tots vosaltres unes impressions i sensacions que he anat constatant a mida que he anat assistint al centre on faig les pràctiques.

Si sóc sincera, al principi em feia una mica de mandra aquest pràcticum, és l’únic que em falta per acabar la llicenciatura i amb la feina, la família, … em sentia una mica cansada i aclaparada, però ho havia de fer!

El pràcticum va començar i a poc a poc m’he anat engrescant amb els casos en concret que segueixo i amb la resta de casos que em comenta la psicopedagoga i cal dir que espero amb goig els dies de pràctiques i no em suposa una càrrega. Sí que és més feina, però us asseguro que ho faig molt a gust, m’ho passo molt bé i estic aprenent un grapat de coses.

Penso que és molt interessant la feina que es duu a terme en aquests tipus de centre i m’enriqueix en el meu dia a dia el contacte amb aquests alumnes i tot el que la psicopedagoga comparteix amb mi, em sento una més en el centre i ella em fa molt fàcil la integració i la participació en les diferents tasques.

Per tant allò que va començar com una càrrega ara està sent un gaudi!

UNA SESSSIÓ AMB AA

AA, mostra moltes dificultats en el raonament, tot sovint dóna la sensació que interioritza mecanismes per repetició però no es capaç de raonar el perquè.

Es cansa molt aviat de qualsevol activitat i per tant cal captar la seva atenció constantment i tornar a dirigir-la cap a l’activitat que s’està duent a terme, això provoca que alguna tasca s’allargui més del previst i que no sempre es pugui fer el que s’havia programat. Tot i així és important que a poc a poc AA es vagi acostumant a tasques més llargues i menys variades.

No és tant important la realització del tot el que s’havia programat sinó la manera com treballa i l’actitud que demostra davant de les diferents propostes per tal d’anar aconseguint a poc a poc els objectius marcats.

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Alumne/a:  AA                                                                                                                  Curs: 1r Primària DA:                                                                                                                                      Data: Especialista:
ÀREES DE TREBALL	ACTIVITATS	OBSERVACIONS
Raonament lògic –verbal	Comparar   quantitats amb els taps. Relacionar-ho amb nombres. Seleccionar el més gran/ el més petit/ Ordenar tres nombres de petit a gran Resolució de problemes mentals que impliquin una sola operació. Quinzet 1 Realitzar una sèrie de tres elements amb els taps de colors. Seleccionar una imatge que no té relació amb les altres a l’ordinador. Buscar objectes relacionats amb una temàtica	Comença molt bé, però aviat es cansa. Si es cansa perd l’atenció i comet errors amb més freqüència. No hi ha hagut temps de fer-ho. Ho fa bé si en aquell moment és capaç d’estar concentrat i no distreure’s, verbalitza la sèrie. Li costa, estableix relacions poc lògiques i es distreu amb facilitat. Està més pendent de passar la pantalla que de pensar i intentar concentrar-se. Amb ajut ho fa molt millor. Força bé, sap pensar en camps semàntics i destriar els que no en formen part.
Autonomia personal i seguiment d’instruccions.	Realitzar una fitxa de treball	No hi hagut temps de fer-ho
Discriminació visual- Percepció. Capacitat d’atenció	Dòmino de quantitats.	No hi havia jugat mai aquí al centre i s’ha mostrat molt motivat, ha jugat bé i com que coneixia la dinàmica ha treballat bé i atent Li ha costat recollir perquè volia seguir jugant.

 

Material manipulatiu

AA treballant les quantitats

Relacionar quantitats i nombres

Cal comptar bé

Discriminació d'imatges intruses

PLANIFICACIÓ DE LES SESSIONS

La psicopedagoga del centre des d’un primer moment em va ensenyar aquest document que és el que ella fa servir per programar cadascuna de les sessions amb cadascun dels alumnes.

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Alumne/a:                                                                                                                          Curs: DA:                                                                                                                                      Data: Especialista:
ÀREES DE TREBALL	ACTIVITATS	OBSERVACIONS
Raonament lògic –verbal Discriminació espaial- temporal
Autonomia personal i seguiment d’instruccions.
Discriminació visual- Percepció. Capacitat d’atenció

                                                                  

A mi em va semblar molt bé aquest tipus de planificació i per tant, jo continuo amb aquesta pràctica i per l’alumne A faig la planificació pertinent tenint en compte que treballo la consciència fonològica i pels alumnes AA i P el que hem acordat, i així ho duem a terme, és que de la planificació de cada sessió jo m’encarrego de l’aspecte de Discriminació visual- Percepció i Capacitat d’atenció.Com es pot veure a la columna de l’esquerra hi consten els aspectes que es treballaran, a la columna del mig s’especifiquen les activitats que es realitzaran per tal de treballar l’aspecte en qüestió i a l’última columna a mida que es va desenvolupant la sessió s’hi fa anotacions per tal de tenir constància de la viabilitat, aprofitament i assoliment de cada activitat i així poder saber si val la pena o si és necessari repetir activitats d’aquell tipus o si pel contrari es veu més adient deixar de fer aquella activitat.

La tipologia d’activitats que preparo acostuma a ser variada per tal d’evitar que els alumnes aprenguin i interioritzin un tipus d’exercicis i desenvolupin estratègies per resoldre’ls sense acabar d’aprofundir en l’aspecte que es pretén treballar i millorar; és per això que incloc activitats escrites (fitxes), activitats totalment orals, altres a l’ordinador, algunes a la pissarra blanca, en certs moments són activitats manipulatives i també planifico jocs dirigits.

Tot seguit incloc diferents enllaços de pàgines web i de materials que treballen aquests aspectes, són només una mostra ja que hi ha una gran varietat de material d’aquest estil:

http://orientacionandujar.wordpress.com

http://www.genmagic.net/lengua3/pir1c.swf

http://intercentres.edu.gva.es/cpfaura/documents/CINQU%C3%88%20PRIM%C3%80RIA/Estiu%20intel.lig%C3%A8ncia.pdf

SESSIÓ WISC

Tot i que jo faig el seguiment de tres alumnes en concret, també col·laboro i ajudo en tot el que convé i se’m demana i que, a més a més, em pot ajudar en la meva formació. És per això que he estat present quan la psicopedagoga ha passat el WISC a una nena de 9 anys que ha arribat al centre per una demanda de la família perquè han detectat que li costa molt retenir els nous conceptes i memoritzar, oblida ràpidament el que estudia o se li explica. Sempre ha anat superant els cursos amb dificultats i molt reforç però aquest any sembla que li costa molt més que en anys anteriors i que fins i tot a casa amb les coses del dia a dia, sembla que mostra dificultats per recordar.

Quan la psicopedagoga m’ha ofert la possibilitat de veure com es duia a terme aquesta prova de seguida he acceptat ja que jo mai he vist com es passa tot i que sí que conec la seva existència i el que avalua.

El clima entre la psicopedagoga i la nena era agradable i força relaxat ja que ja s’havien vist en sessions anteriors en les quals la psicopedagoga havia avaluat el nivell de coneixements escolars amb un seguit d’activitats a tall de prova de les àrees instrumentals. També li havia passat altres tests com el TALEC, el de les  CARAS i el D2, tot plegat per tal de recollir el màxim d’informació possible ja que no disposa de cap informació i l’escola mai ha elaborat un informe ni ha estat atesa per l’EAP.

En el moment de començar la sessió, la psicopedagoga va informar a la nena que farien un seguit d’activitats que ella havia d’anar contestant i resolent sense  cap tipus de pressió ja que no posava nota.

Primer va passar la prova de cubs, començant treballant amb 4 cubs per passar després a treballar amb 9.

Seguidament va fer la prova de semblances entre parelles de paraules.

Tot seguit va passar a realitzar la prova de dígits, repetició de sèries de nombres dits oralment, primer del dret i després del revés.

A continuació va fer la prova de conceptes en la qual calia relacionar dos dibuixos entre uns donats, primer es presentaven 4 dibuixos, més tard se’n presentaven 6. Quan es presentaven 9 i 12 dibuixos, més tard, calia relacionar-ne 3, sempre un de cada filera.

Seguidament va passar a fer la prova de matrius en la qual cal decidir quin element (dibuix) falta per completar el model mostrat.

Les proves de les claus, de vocabulari, de lletres i números, de comprensió i de cerca de símbols no les van poder fer perquè ja havia passat una hora i no es disposava de més temps, per tant es farien en una altra sessió, a la qual jo no podria assistir per qüestions horàries; però tot i així em penso que em vaig fer una idea de la mecànica de la prova i dels punts a tenir en compte a l’hora de passar-la.

La nena es va mostrar animada i gens cansada al llarg de la prova, semblava que li agradava i es va mostrar sincera quan en un moment donat no sabia resoldre una activitat.

Material WISC-IV

CAS A, PRIMERA INTERVENCIÓ

Tal com havíem quedat, vaig iniciar amb A el projecte de consciència fonològica i per tant calia passar el test inicial d’avaluació que presenta aquest projecte. Tot i que aquest test està pensat per ser passat en grups de dos o tres nens o nenes, en el meu cas els vaig passar a A de manera individual.

Tal com es proposa en el projecte d’aquí un parell de mesos li tornaré a passar per tal d’analitzar l’evolució i el possible avenç.

No s’ha de perdre de vista que els resultats que ha obtingut A s’han de relativitzar perquè moltes vegades els més petits tenen dificultats a l’hora d’escoltar i seguir ordres, però tot i així ens serviran de guies i d’orientació per enfocar el treball a realitzar amb ell.

La prova consta de sis subtests:

1.Identificar rimes: és a dir, apreciar la semblança entre paraules que tenen certs sons comuns, com per exemple mal i pal.

2.Comptar síl·labes: tal com indica el seu nom, l’alumne ha de comptar les síl·labes de les paraules que se li indiquen.

3.Aparellar sons inicials: cal que l’alumne identifiqui si les paraules que se li mostren oralment tenen el mateix so inicial.

4.Comptar fonemes: cal que l’alumne compti el número de sons o fonemes de diferents paraules, aquest aspecte és molt més difícil que el de comptar síl·labes, ja que la consciència sil·làbica apareix abans que la fonètica.

5.Comparar la llargada de les paraules: en aquest subtest l’alumne ha de comparar dues paraules i decidir quina té el nombre més llarg de fonemes.

6.Representar fonemes amb lletres: cal escriure el nom de cada dibuix.

Està pensada per ser realitzada durant uns 30 munits aproximadament, i aquest va ser el temps utilitzat amb A tot i que al final va començar a mostrar cansament o avorriment la vam poder finalitzar.
Aquí mostro el test:
http://www.slideshare.net/svendre/test-de-conscincia-fonolgica?utm_source=slideshow03&utm_medium=ssemail&utm_campaign=share_slideshow_loggedout

A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte, que cada subtetst es puntua de manera individual sobre una puntuació màxima de 5 i que, segons els autors del projecte, quan en un subtest el resultat és 4 l’escola hauria de revisar la secció corresponent del currículum per tal de millorar aquest aspecte en els seus alumnes; si la puntuació és 3, cal posar molta atenció a aquell aspecte per tal de millorar-lo ja que es considera fluix i si la puntuació és 2 o menys, vol dir que l’alumne en concret necessita ajuda o pràctica addicional.

En el cas que ens ocupa, A va obtenir els següents resultats:

1.Identificar rimes:  3 punts.

2.Comptar síl·labes: 3 punts.

3.Aparellar sons inicials: 2 punts.

4.Comptar fonemes: 2 punts.

5.Comparar la llargada de les paraules: 4 punts.

6.Representar fonemes amb lletres: 2 punts.

Per tant, podem concloure que A necessita ajuda addicional en la majoria d’apartats i per tant que la feina a fer amb ell concorda amb l’objectiu inicial plantejat per la psicopedagoga i jo mateixa:

Iniciar-se en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura

Cal dir que anteriorment a aquest test, la psicopedagoga del centre va passar també a A un altre seguit de proves no estandaritzades per tal de tenir un registre del seu nivell lector-escriptor en el moment d’arribar al centre i els resultats coincideixen amb els obtinguts amb aquest test a l’hora d’assenyalar les dificultats que presenta.

Aquest és el resultat d'aquesta avaluació:

CAS P

P (9 anys), és fill únic.

P assisteix al centre des del mes de setembre. Tot i que no hi ha un diagnòstic clar i definit, és un nen que des de petit ha anat sempre a centres psicopedagògics per tal de treballar les dificultats que presenta de manera evident, i per tant es treballa amb ell a partir d’aquestes dificultats. Tot i així hi ha un retard maduratiu i un dèficit d’atenció pel qual rep tractament farmacològic.

FAMÍLIA: la mare acudeix al centre per tal de demanar que es dugui a terme amb P un treball específic ja que presenta molts problemes de comportament i mostra moltes dificultats d’aprenentatge. És un nen que sempre vol jugar, que li costa molt esforçar-se i vèncer les dificultats, que intenta en tot moment fer el que ell vol i sortir-se amb la seva i per tant els aprenentatges són lents.

ESCOLA:  l’escola ratifica aquestes dificultats i coneix al P des de petit. Tot i que sembla que aquest any ha començat amb una mica més de ganes consideren que P té una bona capacitat pel que fa a memòria visual, però que li costa retenir els nous continguts i sobretot que presenta moltíssimes dificultats d’expressió i concretament d’ampliació de vocabulari. El seu raonament verbal és pobre, així com la capacitat d’atenció; també presenta dificultats per orientar-se en l’espai.

A més a més la seva conducta o comportament no sempre l’ajuden ja que es rendeix aviat i no té prou capacitat d’esforç, és insegur i demana sempre l’aprovació de l’adult. Li costa fer cas i pretén manar ell i fer sempre el que vol tot intentant posar ell mateix condicions a l’hora de fer les tasques (ho faig si després ...). Sembla que la seva autoestima és baixa.

Per tot plegat, des del curs passat se li ha adaptat el currículum tot elaborant un PI d’algunes àrees i sobretot d’aspectes metodològics

CENTRE PSICOPEDAGÒGIC:

Després de valorar la informació recollida provinent de la família, l’escola i de l’observació de la seva actuació durant les primeres sessions en el centre durant les quals va intentar marcar els seus propis límits tot fent tonteries, desafiant les ordres, volent manar, no treballant, llençant les coses a terra, amagant-se sota la taula i fent sorollets constantment, es pren la decisió, juntament amb l’escola, que línies prioritàries de treball seran: l’atenció, l’autonomia personal i la comprensió escrita.

Per tant els objectius que en aquell moment es va marcar la psicopedagoga i segons els quals s’està treballant són:

1.    Millorar el raonament lògic-verbal

2.    Augmentar la capacitat d'atenció i concentració

3.    Fomentar l'autonomia personal i de treball. 

Així doncs, tenint en compte el treball que s’està duent a terme amb P, i sobretot el gran canvi conductual que ha experimentat al llarg del curs, jo treballaré amb ell el raonament verbal.

CAS AA

AA (6 anys), és el petit de dos germans.

En la primera exploració amb pocs mesos se li va diagnosticar Síndrome de West i retard evolutiu . A partir d’aquí es realitzen sessions de fisioteràpia setmanals, al cap del temps (als 2 anys)  aquest aspecte millora i es passa a fer una sessió setmanal d’estimulació del  llenguatge. Als 3 anys tot i que ha millorat el llenguatge encara mostra un retràs important.

Té dificultats de relació tant amb els adults com amb els iguals. No participa de les activitats col·lectives a l’escola ni del joc amb els companys.

Un cop superat el Síndrome de West el diagnòstic final va ser trastorn generalitzat del desenvolupament de l’espectre autista.

FAMÍLIA: la família acudeix al centre per primera vegada quan AA tenia 2 anys per tal de reeducar i estimular el seu llenguatge, les seves habilitats socials i el seu aprenentatge general. Però cal dir que amb el pas del temps, al centre s’han anat treballant tots aquells aspectes que s’han acordat amb l’escola i la família conjuntament tenint en compte el moment evolutiu del nen.

ESCOLA:  a nivell curricular, l’objectiu prioritari des de l’any passat és aprendre a llegir i escriure. Aquest procés l’està adquirint amb èxit. En la relació d’exercicis individuals és capaç de realitzar-los sol sempre i quan no requereixin o impliquin un procés de raonament.  Li costa ser constant amb la feina i requereix tot sovint l’aprovació i el recolzament de la mestra o adult.

És capaç de fer moltes de les activitats que es fan a la classe però necessita que se li expliquin individualment i captant la seva atenció, ja que si l’ordre es dóna en general a tota la classe és possible que no estigui escoltant.

Dos dies per setmana rep el suport de la MEE.

CENTRE PSICOPEDAGÒGIC:

Com que els aprenentatges acadèmics pròpiament dits els va adquirint sense excessives dificultats, al centre cal seguir treballant el foment de l’autonomia  per a que aprengui a realitzar més d’una instrucció sense ajut. També a millorar els processos del pensament per a que a poc a poc pugui deduir, raonar i resoldre situacions i exercicis amb menys ajut.

Com que és un nen que ja fa anys que acudeix al centre i que amb la psicopedagoga han establert una molt bona relació, hem acordat amb la tutora que jo treballaré, un aspecte concret amb ell, la capacitat d’atenció durant el treball individual a partir d’activitats diverses (fitxes, jocs, TIC, missatges orals)

CAS A

A (6 anys), és el mitjà de tres germans.

A assisteix al centre des del mes de febrer, és per aquest motiu que no disposo de gaire informació.

FAMÍLIA: la mare acudeix al centre demanat ajut perquè el seu fill presenta moltes dificultats en l’aprenentatge de la lecto – escriptura i des de  l’escola li han cridat l’atenció en aquest sentit.

La mare parla d’inici de simptomatologia ansiosa (mossegar-se les ungles, enfadar-se amb facilitat, mostrar-se irritable) i pensa que si se’l pot ajudar en aquest aprenentatge aquests símptomes desapareixeran ja que abans no es donaven.

Un altre aspecte a tenir en compte és que A presenta una dominància lateral una mica confosa. La mestra diu que li ha  costat definir-se, però cal tenir en compte que la mare és ambidextre i que A va tenir una fractura al braç dret a principi de curs i el van fer començar a escriure amb la mà esquerra, per tant, pot ser que sigui dretà perquè hi ha moviments que fa amb la dreta i esquerrà forçat ja que hi ha altres accions que fa amb l’esquerra.

ESCOLA:  l’escola ratifica aquestes dificultats i creu que són tan greus que si no hi ha un canvi substancial A haurà de repetir curs ja que encara no ha iniciat cap de les fases per les quals un alumne passa al llarg de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Està distret i no mostra cap interès vers l’aprenentatge. La persona de l’EAP considera que A presenta immaduresa en la lecto-escriptura, però ella creu que treballant sol i donant-li temps millorarà el seu rendiment.

CENTRE PSICOPEDAGÒGIC:

Després de valorar la informació recollida provinent de la família, l’escola i l’EAP; tant la psicopedagoga del centre com jo mateixa hem coincidit que la proposta de repetició per part de l’escola és, potser, una mica exagerada o excessiva i estem més d’acord amb la persona de l’EAP que diu que  amb una mica d’ajut i recolzament A pot millorar ja que les proves realitzades no indiquen cap dificultat, trastorn o discapacitat.

Així doncs, ens hem marcat un únic objectiu:

Iniciar-se en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura

Hem acordat que de les dues sessions que fa A al centre jo conduiré una de les sessions. En aquesta sessió, vaig proposar a la meva tutora treballar amb ell el Projecte Consciència Fonològica en els infants, un projecte de classe.

Aquest material és una adaptació al català del programa “Phonemics Awareness in Young Children” de Marylin J. Adams, Barbara R. Foorman, Ingvar Lundeberg i Terri Beeler, que pretén que els nens i nenes notin els fonemes i descobreixin la seva existència i possibilitat de separar-los. Segons aquests autors, està demostrat que els nens que no tenen aquesta consciència mostren moltes dificultats en l’aprenentatge de la lecto – escriptura.

PRIMERA REFLEXIÓ

Un cop ja passada la primera fase del meu projecte del pràcticum, vaig rebre el comentari de la tutora de la UOC sobre la PAC1 i vaig, també, fer amb la tutora de pràctiques una revisió de la planificació inicial i vam decidir reenfocar el pràcticum.

En un primer moment l’enfocament del meu pràcticum era, potser, massa general i ambigu; és a dir, poc definit i poc clar. De fet, el que jo pretenia era senzillament, conèixer a fons el funcionament d’un centre d’aquestes característiques i anar fent aportacions puntuals amb els alumnes tot col·laborant constantment amb el que se’m demanés, però això no m’hagués, segurament, donat la possibilitat de marcar uns bons objectius i uns criteris d’avaluació posterior concrets i fiables. És per tot plegat que, un cop feta ja la primera aproximació al centre, conèixer el seu funcionament i als nens que hi acudeixen, centraré la meva feina en tres nens principalment. Aquests nens han estat triats tenint en compte els següents criteris:

1.Que fossin nens que acudissin al centre els mateixos dies que hi acudia jo.

2.Que presentessin necessitats diferenciades per tal de conèixer diferents realitats.

3.Que fos necessari enfocar el treball de manera diferent amb cadascun d’ells per tal de descobrir diversos recursos segons les necessitats personals de cada alumne.

Un cop feta la tria doncs, els dimecres treballaré amb l’alumne A i el dijous amb els alumnes P i AA.

FASES DEL PROJECTE

Aquesta va ser la previsió inicial del meu projecte, però segur que haurà de ser canviada i modificada al llarg del període de pràctiques per tal d'adaptar-se a les necessitats del centre on les realitzo.

FASE 1:  Anàlisi del context i planificar el pla de treball DATA: setmana del 4 al 8 de març                              del 11 al 15 de març HORES: 8 hores

Objectius: 1.- Conèixer i familiaritzar-me amb el centre Dígraf, és a dir, amb l’entorn. 2.- Planificar la meva actuació amb la tutora. 3.- Observar com es desenvolupen les sessions i quin és el model de treball del centre. 4.- Conèixer casos de possible interès per a les meves pràctiques. Destinataris/àries: el centre Dígraf, la meva tutora i els nens i nenes que hi acudeixen.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.- Reunions amb la meva tutora. 2.- Presentació, comentari i revisió de casos actuals. 3.- Seleccionar els tres alumnes que seguiré de més a prop.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.- Anotacions de tot allò que se’m comenta i se’m traspassa. 2.- Realització d’un portafoli.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.- Control de les hores destinades a l’hora de realitzar les tasques d’aquesta fase. 2.- Grau de dificultat en l’accés a la informació necessària. 3.- Coneixement dels possibles dèficits o dificultats relacionades amb els casos escollits.

FASE 2:   Planificació de la intervenció i recollida de dades, és a dir, implementació del pla de treball          DATA: setmanes del 18 al 22 de març                                del 1 al 5 d’abril                                del 8 al 12 d’abril                                del 15 al 19 d’abril                                del 22 al 26 d’abril                                del 29 al 3 de maig                                del 6 a l’10 de maig                               del 13 al 17 de maig HORES: 7 hores a la setmana (56 hores)

Objectius: 1.- Conèixer el protocol d’actuació del centre. 2.- Saber utilitzar i interpretar proves estandaritzades d’ús més freqüent. 3.- Dur a terme dissenys d’intervenció realista i sistèmic de sessions concretes i puntuals. 4.- Ajudar i col·laborar en tot moment en qualsevol activitat que se’m proposi. Destinataris/àries: la meva tutora i els nens que acudeixen al centre, especialment el Pau, l’Alexandre i la Rut.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.- Lectura i anàlisi de les demandes i dels resultats obtinguts de les proves realitzades dels tres alumnes en qüestió. 2.- Selecció i aplicació d’algunes proves estandaritzades per comparar els resultats amb els obtinguts a inici del curs acadèmic. 3.- Anotació de les observacions de les metodologies utilitzades vers aquests alumnes. 4.- Preparació de material adequat per treballar amb aquests alumnes. 5.- Reunions periòdiques amb la meva tutora per tal d’anar valorant el meu procés

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.- Expedients dels alumnes. 2.- Anamnesis. 3.- Proves estandaritzades. 4.- Portafoli. 5.- Material preparat per treballar diferents aspectes amb els alumnes.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.- Control de les hores destinades a l’hora de realitzar les tasques d’aquesta fase. 2.- Grau de satisfacció de la meva tutora de la feina duta a terme. 3.- Comparar els coneixements previs de les proves estandaritzades abans del seu ús, i els posteriors coneixements després. 4.- Revisió i control del portafoli. 5.- Grau de dificultat en l’accés a la informació necessària. 6.- Grau de satisfacció i aprofitament per part dels alumnes.

FASE 3: Anàlisi de la intervenció    DATA:   setmana del 20 al 24 de maig                                                                         del 27 al 31 de maig HORES: 12 hores

Objectius: 1.- Haver sabut relacionar, al llarg del pràcticum, la teoria amb la pràctica. 2.- Reflexionar sobre la intervenció realitzada. 3.- Valorar la possibilitat de continuar amb la intervenció planificada i duta a terme. Destinataris/àries: jo mateixa, la meva tutora i els alumnes

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.- Reunions amb la tutora per analitzar el meu procés i els resultats obtinguts. 2.- Revisar i completar el portafoli. 3.- Realització de la memòria final del pràcticum.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.- Processador de textos. 2.-  Gràfic comparatiu amb els resultats de les proves estandaritzades d’inici i final de curs. 3.- Qüestionari avaluatiu per part de la tutora per qualificar el grau d’assoliment del treball que he realitzat al llarg del pràcticum.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.- Control de les hores destinades a l’hora de realitzar les tasques d’aquesta fase. 2.- Nivell d’utilitat del material elaborat. 3.- Grau d’aportació personal vers les pràctiques. 4.- Nota assolida.