CAS AA

AA (6 anys), és el petit de dos germans.

En la primera exploració amb pocs mesos se li va diagnosticar Síndrome de West i retard evolutiu . A partir d’aquí es realitzen sessions de fisioteràpia setmanals, al cap del temps (als 2 anys)  aquest aspecte millora i es passa a fer una sessió setmanal d’estimulació del  llenguatge. Als 3 anys tot i que ha millorat el llenguatge encara mostra un retràs important.

Té dificultats de relació tant amb els adults com amb els iguals. No participa de les activitats col·lectives a l’escola ni del joc amb els companys.

Un cop superat el Síndrome de West el diagnòstic final va ser trastorn generalitzat del desenvolupament de l’espectre autista.

FAMÍLIA: la família acudeix al centre per primera vegada quan AA tenia 2 anys per tal de reeducar i estimular el seu llenguatge, les seves habilitats socials i el seu aprenentatge general. Però cal dir que amb el pas del temps, al centre s’han anat treballant tots aquells aspectes que s’han acordat amb l’escola i la família conjuntament tenint en compte el moment evolutiu del nen.

ESCOLA:  a nivell curricular, l’objectiu prioritari des de l’any passat és aprendre a llegir i escriure. Aquest procés l’està adquirint amb èxit. En la relació d’exercicis individuals és capaç de realitzar-los sol sempre i quan no requereixin o impliquin un procés de raonament.  Li costa ser constant amb la feina i requereix tot sovint l’aprovació i el recolzament de la mestra o adult.

És capaç de fer moltes de les activitats que es fan a la classe però necessita que se li expliquin individualment i captant la seva atenció, ja que si l’ordre es dóna en general a tota la classe és possible que no estigui escoltant.

Dos dies per setmana rep el suport de la MEE.

CENTRE PSICOPEDAGÒGIC:

Com que els aprenentatges acadèmics pròpiament dits els va adquirint sense excessives dificultats, al centre cal seguir treballant el foment de l’autonomia  per a que aprengui a realitzar més d’una instrucció sense ajut. També a millorar els processos del pensament per a que a poc a poc pugui deduir, raonar i resoldre situacions i exercicis amb menys ajut.

Com que és un nen que ja fa anys que acudeix al centre i que amb la psicopedagoga han establert una molt bona relació, hem acordat amb la tutora que jo treballaré, un aspecte concret amb ell, la capacitat d’atenció durant el treball individual a partir d’activitats diverses (fitxes, jocs, TIC, missatges orals)