SEGONA REFLEXIÓ

Voldria compartir amb tots vosaltres unes impressions i sensacions que he anat constatant a mida que he anat assistint al centre on faig les pràctiques.

Si sóc sincera, al principi em feia una mica de mandra aquest pràcticum, és l’únic que em falta per acabar la llicenciatura i amb la feina, la família, … em sentia una mica cansada i aclaparada, però ho havia de fer!

El pràcticum va començar i a poc a poc m’he anat engrescant amb els casos en concret que segueixo i amb la resta de casos que em comenta la psicopedagoga i cal dir que espero amb goig els dies de pràctiques i no em suposa una càrrega. Sí que és més feina, però us asseguro que ho faig molt a gust, m’ho passo molt bé i estic aprenent un grapat de coses.

Penso que és molt interessant la feina que es duu a terme en aquests tipus de centre i m’enriqueix en el meu dia a dia el contacte amb aquests alumnes i tot el que la psicopedagoga comparteix amb mi, em sento una més en el centre i ella em fa molt fàcil la integració i la participació en les diferents tasques.

Per tant allò que va començar com una càrrega ara està sent un gaudi!