REUNIÓ CENTRE PSICOPEDAGÒGIC-ESCOLA

Tal com em va proposar la tutora de la UOC, he demanat a la meva tutora del pràcticum poder assistir a una reunió de coordinació amb alguna de les escoles dels alumnes als quals faig el seguiment durant el meu pràcticum. I finalment he tingut l’oportunitat de poder ser en una d’aquestes reunions, exactament amb la tutora de l’alumne A.

Abans d’anar-hi, la meva tutora i jo vam parlar i preparar aquesta reunió per tal de decidir quins eren els punts que volíem tractar, i un cop acabada la reunió vam posar en comú les informacions recollides durant la mateixa. Cal dir que en el moment de la reunió jo em vaig mantenir una mica la marge, és a dir, vaig fer més aviat d’observadora per tal de no dificultar la feina entre ella i la tutora de l’escola.

Va resultar ser una situació una mica estranya, ja que degut a la meva feina jo acostumo a assistir a aquestes reunions com a tutora de l’escola i ara la vivia des de l’altra banda; però va ser una experiència enriquidora.

Tot seguit presento un resum del que es va parlar a la reunió:

Situació actual al centre:

A ja fa un mes, aproximadament, que assisteix al centre per tal de reforçar l'aprenentatge lectoescriptor a petició de la família.

Passat aquest temps la situació ha canviat i es comencen a veure certes millores, tant pel que fa a l’aprenentatge en sí del procés lectorescriptor com per l’actitud davant aquest aprenentatge.

Actualment es mostra motivat, amb ganes de llegir i escriure, però també cal dir, que es cansa aviat i que li costa mantenir l’esforç i l’atenció una estona seguida; per tant el que es fa és canviar d’activitat més sovint però sempre al voltant d’aquest aspecte.

La feina que es duu a terme per tal de treballar la consciència fonològica comença a veure els seus fruits.

 Situació actual a l’escola:

La tutora ratifica aquestes millores que es comencen a veure tot treballant amb A, però també reconeix que respecte el grup classe encara està enrederit i que caldrà anar seguint, insistint i continuant la feina.

També comenta que la seva actitud a la classe ha anat millorant, tot i que cal encara cridar-li l'atenció sovint. Ella suposa que si comença a entendre com funciona el procés de lectura i escriptura no se li farà tan feixuc mantenir l'atenció.

També recolza la feina de conscienciació fonològica ja que diu que a classe també es duu a terme, i proposa que treballem el fet de picar paraules i de classificar-les en llargues i curtes.

Comenta que A segueix anant al grup de reforç i que allà la seva feina és més positiva ja que al poder estar més a sobre d'ell rendeix millor.

Per tant, es conclou la reunió acordant seguir treballant en aquesta línia i es decideix mantenir una relació més continuada a través del correu electrònic.

UNA SESSIÓ AMB P

Tal com ja vaig explicar, P presenta un retard maduratiu i un dèficit d’atenció pel qual rep tractament farmacològic, és per aquest motiu que s'intenta treballar amb ella de manera força manipulativa per tal que interioritzi els conceptes que es pretenen treballar, també se li presenten eines de treball, és a dir, procediments, per tal d'ajudar-lo en el seu dia a dia a l'escola.

Aquesta seria una sessió qualsevol amb ell

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Alumne/a:  A                                                                                                                     Curs: 4t Primària DA:                                                                                                                                      Data: Especialista:
ÀREES DE TREBALL	ACTIVITATS	OBSERVACIONS
Raonament lògic –verbal	Resolució de problemes matemàtics manipulatius. Diners (joc de comprar i vendre) Ordenar paraules per formar frases. Activitats de reflexió i raonament, endevinalles.	S’ha iniciat aquesta activitat, no s’havia fet cap dia, a l’escola havien de començar el tema la setmana següent. Ho ha fet força bé, calia que tornés el canvi. Ha necessitat ajut en algun moment amb els cèntims. Força bé, comprèn el sentit global de la frase tot i que a vegades es deixa algun complement i el posa al final. Amb força ajuda, necessita de l'adult per a desglossar cada pista de l'endevinalla.
Comprensió i seguiment d’instruccions.	Realitzar una fitxa de treball en la qual s’han de seguir instruccions	Ha demostrat dificultats per realitzar l’última activitat on calia buscar una paraula que rimés amb cadascuna d eles paraules donades.
Capacitat d’atenció i percepció.	Buscar en una imatge elements la paraules dels quals comencessin totes amb la lletra e.	Força bé, però li manca vocabulari i no sap el nom de certes coses que es troben representades.

Diferents moments de la sessió de treball d'en P

SEGONA REFLEXIÓ

Voldria compartir amb tots vosaltres unes impressions i sensacions que he anat constatant a mida que he anat assistint al centre on faig les pràctiques.

Si sóc sincera, al principi em feia una mica de mandra aquest pràcticum, és l’únic que em falta per acabar la llicenciatura i amb la feina, la família, … em sentia una mica cansada i aclaparada, però ho havia de fer!

El pràcticum va començar i a poc a poc m’he anat engrescant amb els casos en concret que segueixo i amb la resta de casos que em comenta la psicopedagoga i cal dir que espero amb goig els dies de pràctiques i no em suposa una càrrega. Sí que és més feina, però us asseguro que ho faig molt a gust, m’ho passo molt bé i estic aprenent un grapat de coses.

Penso que és molt interessant la feina que es duu a terme en aquests tipus de centre i m’enriqueix en el meu dia a dia el contacte amb aquests alumnes i tot el que la psicopedagoga comparteix amb mi, em sento una més en el centre i ella em fa molt fàcil la integració i la participació en les diferents tasques.

Per tant allò que va començar com una càrrega ara està sent un gaudi!

UNA SESSSIÓ AMB AA

AA, mostra moltes dificultats en el raonament, tot sovint dóna la sensació que interioritza mecanismes per repetició però no es capaç de raonar el perquè.

Es cansa molt aviat de qualsevol activitat i per tant cal captar la seva atenció constantment i tornar a dirigir-la cap a l’activitat que s’està duent a terme, això provoca que alguna tasca s’allargui més del previst i que no sempre es pugui fer el que s’havia programat. Tot i així és important que a poc a poc AA es vagi acostumant a tasques més llargues i menys variades.

No és tant important la realització del tot el que s’havia programat sinó la manera com treballa i l’actitud que demostra davant de les diferents propostes per tal d’anar aconseguint a poc a poc els objectius marcats.

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Alumne/a:  AA                                                                                                                  Curs: 1r Primària DA:                                                                                                                                      Data: Especialista:
ÀREES DE TREBALL	ACTIVITATS	OBSERVACIONS
Raonament lògic –verbal	Comparar   quantitats amb els taps. Relacionar-ho amb nombres. Seleccionar el més gran/ el més petit/ Ordenar tres nombres de petit a gran Resolució de problemes mentals que impliquin una sola operació. Quinzet 1 Realitzar una sèrie de tres elements amb els taps de colors. Seleccionar una imatge que no té relació amb les altres a l’ordinador. Buscar objectes relacionats amb una temàtica	Comença molt bé, però aviat es cansa. Si es cansa perd l’atenció i comet errors amb més freqüència. No hi ha hagut temps de fer-ho. Ho fa bé si en aquell moment és capaç d’estar concentrat i no distreure’s, verbalitza la sèrie. Li costa, estableix relacions poc lògiques i es distreu amb facilitat. Està més pendent de passar la pantalla que de pensar i intentar concentrar-se. Amb ajut ho fa molt millor. Força bé, sap pensar en camps semàntics i destriar els que no en formen part.
Autonomia personal i seguiment d’instruccions.	Realitzar una fitxa de treball	No hi hagut temps de fer-ho
Discriminació visual- Percepció. Capacitat d’atenció	Dòmino de quantitats.	No hi havia jugat mai aquí al centre i s’ha mostrat molt motivat, ha jugat bé i com que coneixia la dinàmica ha treballat bé i atent Li ha costat recollir perquè volia seguir jugant.

 

Material manipulatiu

AA treballant les quantitats

Relacionar quantitats i nombres

Cal comptar bé

Discriminació d'imatges intruses

PLANIFICACIÓ DE LES SESSIONS

La psicopedagoga del centre des d’un primer moment em va ensenyar aquest document que és el que ella fa servir per programar cadascuna de les sessions amb cadascun dels alumnes.

INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Alumne/a:                                                                                                                          Curs: DA:                                                                                                                                      Data: Especialista:
ÀREES DE TREBALL	ACTIVITATS	OBSERVACIONS
Raonament lògic –verbal Discriminació espaial- temporal
Autonomia personal i seguiment d’instruccions.
Discriminació visual- Percepció. Capacitat d’atenció

                                                                  

A mi em va semblar molt bé aquest tipus de planificació i per tant, jo continuo amb aquesta pràctica i per l’alumne A faig la planificació pertinent tenint en compte que treballo la consciència fonològica i pels alumnes AA i P el que hem acordat, i així ho duem a terme, és que de la planificació de cada sessió jo m’encarrego de l’aspecte de Discriminació visual- Percepció i Capacitat d’atenció.Com es pot veure a la columna de l’esquerra hi consten els aspectes que es treballaran, a la columna del mig s’especifiquen les activitats que es realitzaran per tal de treballar l’aspecte en qüestió i a l’última columna a mida que es va desenvolupant la sessió s’hi fa anotacions per tal de tenir constància de la viabilitat, aprofitament i assoliment de cada activitat i així poder saber si val la pena o si és necessari repetir activitats d’aquell tipus o si pel contrari es veu més adient deixar de fer aquella activitat.

La tipologia d’activitats que preparo acostuma a ser variada per tal d’evitar que els alumnes aprenguin i interioritzin un tipus d’exercicis i desenvolupin estratègies per resoldre’ls sense acabar d’aprofundir en l’aspecte que es pretén treballar i millorar; és per això que incloc activitats escrites (fitxes), activitats totalment orals, altres a l’ordinador, algunes a la pissarra blanca, en certs moments són activitats manipulatives i també planifico jocs dirigits.

Tot seguit incloc diferents enllaços de pàgines web i de materials que treballen aquests aspectes, són només una mostra ja que hi ha una gran varietat de material d’aquest estil:

http://orientacionandujar.wordpress.com

http://www.genmagic.net/lengua3/pir1c.swf

http://intercentres.edu.gva.es/cpfaura/documents/CINQU%C3%88%20PRIM%C3%80RIA/Estiu%20intel.lig%C3%A8ncia.pdf

SESSIÓ WISC

Tot i que jo faig el seguiment de tres alumnes en concret, també col·laboro i ajudo en tot el que convé i se’m demana i que, a més a més, em pot ajudar en la meva formació. És per això que he estat present quan la psicopedagoga ha passat el WISC a una nena de 9 anys que ha arribat al centre per una demanda de la família perquè han detectat que li costa molt retenir els nous conceptes i memoritzar, oblida ràpidament el que estudia o se li explica. Sempre ha anat superant els cursos amb dificultats i molt reforç però aquest any sembla que li costa molt més que en anys anteriors i que fins i tot a casa amb les coses del dia a dia, sembla que mostra dificultats per recordar.

Quan la psicopedagoga m’ha ofert la possibilitat de veure com es duia a terme aquesta prova de seguida he acceptat ja que jo mai he vist com es passa tot i que sí que conec la seva existència i el que avalua.

El clima entre la psicopedagoga i la nena era agradable i força relaxat ja que ja s’havien vist en sessions anteriors en les quals la psicopedagoga havia avaluat el nivell de coneixements escolars amb un seguit d’activitats a tall de prova de les àrees instrumentals. També li havia passat altres tests com el TALEC, el de les  CARAS i el D2, tot plegat per tal de recollir el màxim d’informació possible ja que no disposa de cap informació i l’escola mai ha elaborat un informe ni ha estat atesa per l’EAP.

En el moment de començar la sessió, la psicopedagoga va informar a la nena que farien un seguit d’activitats que ella havia d’anar contestant i resolent sense  cap tipus de pressió ja que no posava nota.

Primer va passar la prova de cubs, començant treballant amb 4 cubs per passar després a treballar amb 9.

Seguidament va fer la prova de semblances entre parelles de paraules.

Tot seguit va passar a realitzar la prova de dígits, repetició de sèries de nombres dits oralment, primer del dret i després del revés.

A continuació va fer la prova de conceptes en la qual calia relacionar dos dibuixos entre uns donats, primer es presentaven 4 dibuixos, més tard se’n presentaven 6. Quan es presentaven 9 i 12 dibuixos, més tard, calia relacionar-ne 3, sempre un de cada filera.

Seguidament va passar a fer la prova de matrius en la qual cal decidir quin element (dibuix) falta per completar el model mostrat.

Les proves de les claus, de vocabulari, de lletres i números, de comprensió i de cerca de símbols no les van poder fer perquè ja havia passat una hora i no es disposava de més temps, per tant es farien en una altra sessió, a la qual jo no podria assistir per qüestions horàries; però tot i així em penso que em vaig fer una idea de la mecànica de la prova i dels punts a tenir en compte a l’hora de passar-la.

La nena es va mostrar animada i gens cansada al llarg de la prova, semblava que li agradava i es va mostrar sincera quan en un moment donat no sabia resoldre una activitat.

Material WISC-IV

CAS A, PRIMERA INTERVENCIÓ

Tal com havíem quedat, vaig iniciar amb A el projecte de consciència fonològica i per tant calia passar el test inicial d’avaluació que presenta aquest projecte. Tot i que aquest test està pensat per ser passat en grups de dos o tres nens o nenes, en el meu cas els vaig passar a A de manera individual.

Tal com es proposa en el projecte d’aquí un parell de mesos li tornaré a passar per tal d’analitzar l’evolució i el possible avenç.

No s’ha de perdre de vista que els resultats que ha obtingut A s’han de relativitzar perquè moltes vegades els més petits tenen dificultats a l’hora d’escoltar i seguir ordres, però tot i així ens serviran de guies i d’orientació per enfocar el treball a realitzar amb ell.

La prova consta de sis subtests:

1.Identificar rimes: és a dir, apreciar la semblança entre paraules que tenen certs sons comuns, com per exemple mal i pal.

2.Comptar síl·labes: tal com indica el seu nom, l’alumne ha de comptar les síl·labes de les paraules que se li indiquen.

3.Aparellar sons inicials: cal que l’alumne identifiqui si les paraules que se li mostren oralment tenen el mateix so inicial.

4.Comptar fonemes: cal que l’alumne compti el número de sons o fonemes de diferents paraules, aquest aspecte és molt més difícil que el de comptar síl·labes, ja que la consciència sil·làbica apareix abans que la fonètica.

5.Comparar la llargada de les paraules: en aquest subtest l’alumne ha de comparar dues paraules i decidir quina té el nombre més llarg de fonemes.

6.Representar fonemes amb lletres: cal escriure el nom de cada dibuix.

Està pensada per ser realitzada durant uns 30 munits aproximadament, i aquest va ser el temps utilitzat amb A tot i que al final va començar a mostrar cansament o avorriment la vam poder finalitzar.
Aquí mostro el test:
http://www.slideshare.net/svendre/test-de-conscincia-fonolgica?utm_source=slideshow03&utm_medium=ssemail&utm_campaign=share_slideshow_loggedout

A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte, que cada subtetst es puntua de manera individual sobre una puntuació màxima de 5 i que, segons els autors del projecte, quan en un subtest el resultat és 4 l’escola hauria de revisar la secció corresponent del currículum per tal de millorar aquest aspecte en els seus alumnes; si la puntuació és 3, cal posar molta atenció a aquell aspecte per tal de millorar-lo ja que es considera fluix i si la puntuació és 2 o menys, vol dir que l’alumne en concret necessita ajuda o pràctica addicional.

En el cas que ens ocupa, A va obtenir els següents resultats:

1.Identificar rimes:  3 punts.

2.Comptar síl·labes: 3 punts.

3.Aparellar sons inicials: 2 punts.

4.Comptar fonemes: 2 punts.

5.Comparar la llargada de les paraules: 4 punts.

6.Representar fonemes amb lletres: 2 punts.

Per tant, podem concloure que A necessita ajuda addicional en la majoria d’apartats i per tant que la feina a fer amb ell concorda amb l’objectiu inicial plantejat per la psicopedagoga i jo mateixa:

Iniciar-se en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura

Cal dir que anteriorment a aquest test, la psicopedagoga del centre va passar també a A un altre seguit de proves no estandaritzades per tal de tenir un registre del seu nivell lector-escriptor en el moment d’arribar al centre i els resultats coincideixen amb els obtinguts amb aquest test a l’hora d’assenyalar les dificultats que presenta.

Aquest és el resultat d'aquesta avaluació: